27 d’ag. 2022

UN GENI CREADOR DE LA GUITARRA FLAMENCA. A MANOLO SALÚCAR

Avui ens ha deixat, en estranyes circumstàncies (oficialment ha mort per ferida d'arma blanca), un dels grans mestres de la guitarra, Manuel Muñoz Alcón, conegut com "Manolo Sanlúcar". Nascut a Sanlúcar de Barrameda fa setanta-vuit anys, diuen que des del 2013 no feia concerts, però aquí el tenim en aquestes imatges de l'1 de setembre de 2016, que vaig fer jo mateix, en la cloenda del Mas i Mas Festival, que aleshores programava Pere Pons.

Aquest brillant guitarrista, compositor i professor de música, arrossegava en la seva ànima una enorme tristesa, primer per la mort del seu pare, amb qui tenia forts lligams i posteriorment, a l'any 2004, la del seu únic fill, que’l va canviar radicalment i que produir que anés deixant progressivament les seves actuacions en directe per dedicar-se més a la creació i a la docència. És en aquesta dolorosa etapa que va escriure la seva autobiografia que va titular, "El Alma Compartida" (editorial ‏Almuzara, primera edició, 01/12/2007, ISBN-13: 978-8496968219), on feia un dur retrat de la seva vida i del dolor per la mort pel seu fill i del seu pare. A partir de 2010 l'artista es dedicà de ple a l'"Obra didàctica de la guitarra flamenca"​ i en 2019, se li ret un homenatge a través del documental "Manolo Sanlúcar: El Legado".

Ha rebut innombrables premis i homenatges, als que ha assistit, però poc se’l va veure ja pels escenaris. No és complicat d'entendre la seva situació anímica, però com a geni ens deixa un llegat extraordinari de nombroses obres cabdals del Flamenc, incloent-hi, la considerada com una de les més grans composicions d’aquest art que es diu "Tauromagia" (1988) i que l'any 2011 va muntar per dansa flamenca la coreògrafa Guillermina Castro.

El seu darrer disc, "La Voz del Color", va ser publicat l'any 2008.

Com deia, el vàrem veure al Palau de la Música, en el concert de cloenda del Festival Mas&Mas del 2016, on una immensa depressió va fer que l'artista no aparegués fins als darrers minuts. Segurament el darrer concert que va donar en directe i al que va ser un privilegi assistir, encara que només durés uns quinze minuts.

Maestro, el teu llegat el portarem al cor.


© 2022 RAMON FORNOS - Tots els drets reservats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

T'agrairia molt el teu comentari. Això m'ajuda a millorar i a cercar temes que puguin ser d'interès comú. Moltes gràcies.