PABLO LUCCI ESPADA - Porteño, músico, saxofonista y sincero.

​Aquest matí, la meva germana, ens despertava amb la trista notícia de la mort del seu company i amic fidel inseparable, el Pablo Lucci, el "seu porteño" com li deia ella. Han estat vint-i-dos anys de felicitat junt amb ell. Al Pablo, malauradament, l'ha afectat una d'aquelles malalties neurodegeneratives que la ciència encara no té cap explicació ni solució i que, per sort, li ha provocat la mort aquesta nit mentre dormia, sense patir, perquè les conseqüències a mitjà termini eren deplorables per a una persona jove com ell. Aquesta malaltia va trucar la seva porta la segona quinzena de maig i avui el seu cervell ha deixat de funcionar.

La brevetat de la vida és un tema recurrent en els que ja tenim una certa edat que supera els seixanta, però en aquest cas ha estat injusta, com ho són segurament totes les pèrdues de persones estimades que et són properes, però em fa novament reflexionar sobre el perquè de moltes de les nostres activitats i angoixes, que veient aquesta brevetat, són, sens dubte, totalment innecessàries.

Ara el Pablo marxa, la meva estimada germana, queda sola, ve sola no, perquè els records d'aquests vint-i-dos anys seran inesborrables, malgrat que hi hagi malalties que vulguin que ho perdem tot, inclús els records. Ella continuarà endavant, amb els seus gatets i la seva feina, que ajuda a tanta gent, amb la seva filla i amb els amics i la família. 

Gràcies Pablo per haver tocat tan bé amb la meva estimada germana.

A JOAN OLLÉ, AMIC I MESTRE

Era l'any 1977 quan vaig conèixer, per primer cop, al Joan Ollé. Tots dos érem joveníssims. De fet, ens portàvem dos dies, ell va néixer el 4 de setembre de 1955 i jo el 6 de setembre. Aquesta primera trobada va durar unes setmanes i va ser al desaparegut Saló Diana de Barcelona on Dagoll Dagom muntava "No hablaré en clase", de la que el Joan era el coordinador i jo, simplement, el noi que posava els llums, contractat pel Carlos Lucena i pel Mario Gas (per cert, també hi actuava el Pepe Rubianes i jo encara no sabia qui era, Déu meu...). Aquell muntatge va ser per a mi una experiència molt important perquè vaig tenir com a guia, com a mestre, al Joan Ollé.

Aquest meu contacte amb el teatre provenia d'anteriors que em varen portar a treballar en diversos muntatges i molts bolos amb l'Esteve Polls, entre l'any 1974 i 1976 (un altre dels grans de la dramatúrgia catalana), el 1979 vaig fer el Jazz Festival Popular de Barcelona i al 1980 el Festival de Jazz de Sant Sebastià, ara Donosti (disculpeu l'insert personal).

Però tornem al fil de la qüestió. Ahir al vespre (nit del dilluns al dimarts) mor, d'un infart fulminant, l'estimat Joan Ollé, per sorpresa de tots. En Joan va ser acusat injustament per alumnes de l'Institut del Teatre d'assetjament sexual, maltractament psicològic i abús de poder, tots aquests càrrecs, això s'ha dit massa poc, varen ser retirats per la Fiscalia per no ser veritat. Que el Joan era dur, moltíssim; que volia el millor pels seus muntatges, era evident, però això que un grapat de joves que no arribaven al nivell exigit volguessin esgarrar la seva brillant carrera, per a mi és un delicte.

Amb l'Ester Nadal, la seva més íntima col·laboradora des de fa molts anys, amb la que ens uneix una gran amistat i la nostra pròpia andorranitat, ens fèiem creus de les acusacions besades contra ell. Crec que s'hauria d'haver rescabalat el seu honor de forma pública i no servia que l'Institut el retornés a la seva feina, el dia que pràcticament l'obligaven a jubilar-se. Tots aquells que el vàreu acusar digueu la veritat, no podíeu suportar la seva duresa com a professor de teatre. Eiii, però és que la feina al teatre és molt dura, amics i amigues, per això jo vaig continuar la meva a la ràdio.

Ahir vàrem perdre un bon amic i mestre (per alguns) i això no té marxa enrere. No em podia estar sense reivindicar la seva important petjada i mestria davant de tothom. Ara, i tu no hi creies, igual estàs amb un altre bon amic, el Joan Barril, amb qui també vaig compartir moltes hores de ràdio i que va marxar molt abans que tu i que ja vàreu fer una república dins del vostre cafè, junt amb en Rubianes.

Mai t'oblidarem benvolgut Joan.

UN GENI CREADOR DE LA GUITARRA FLAMENCA. A MANOLO SALÚCAR

Avui ens ha deixat, en estranyes circumstàncies (oficialment ha mort per ferida d'arma blanca), un dels grans mestres de la guitarra, Manuel Muñoz Alcón, conegut com "Manolo Sanlúcar". Nascut a Sanlúcar de Barrameda fa setanta-vuit anys, diuen que des del 2013 no feia concerts, però aquí el tenim en aquestes imatges de l'1 de setembre de 2016, que vaig fer jo mateix, en la cloenda del Mas i Mas Festival, que aleshores programava Pere Pons.

Aquest brillant guitarrista, compositor i professor de música, arrossegava en la seva ànima una enorme tristesa, primer per la mort del seu pare, amb qui tenia forts lligams i posteriorment, a l'any 2004, la del seu únic fill, que’l va canviar radicalment i que produir que anés deixant progressivament les seves actuacions en directe per dedicar-se més a la creació i a la docència. És en aquesta dolorosa etapa que va escriure la seva autobiografia que va titular, "El Alma Compartida" (editorial ‏Almuzara, primera edició, 01/12/2007, ISBN-13: 978-8496968219), on feia un dur retrat de la seva vida i del dolor per la mort pel seu fill i del seu pare. A partir de 2010 l'artista es dedicà de ple a l'"Obra didàctica de la guitarra flamenca"​ i en 2019, se li ret un homenatge a través del documental "Manolo Sanlúcar: El Legado".

Ha rebut innombrables premis i homenatges, als que ha assistit, però poc se’l va veure ja pels escenaris. No és complicat d'entendre la seva situació anímica, però com a geni ens deixa un llegat extraordinari de nombroses obres cabdals del Flamenc, incloent-hi, la considerada com una de les més grans composicions d’aquest art que es diu "Tauromagia" (1988) i que l'any 2011 va muntar per dansa flamenca la coreògrafa Guillermina Castro.

El seu darrer disc, "La Voz del Color", va ser publicat l'any 2008.

Com deia, el vàrem veure al Palau de la Música, en el concert de cloenda del Festival Mas&Mas del 2016, on una immensa depressió va fer que l'artista no aparegués fins als darrers minuts. Segurament el darrer concert que va donar en directe i al que va ser un privilegi assistir, encara que només durés uns quinze minuts.

Maestro, el teu llegat el portarem al cor.

© 2022 RAMON FORNOS - Tots els drets reservats.

PER UN ANY NOU, SEPHARAD...

Per Ramon Fornos

Abans, de "La Pell de Brau" de Salvador Espriu...

"A vegades és necessari i forçós 

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat."

I després, fent front al repte del nou any...

En un món globalitzat on es desdibuixen les línies de la cultura, de la raó i de la humanitat, ens cal un 2017 i els futurs, que ens retornin a estimar, a ajudar, a comprendre, a ensenyar, a respectar, a pensar, en definitiva... A viure cap a fora. A deixar l'egoisme i l'odi salvatge, que porta a milions de persones a perdre les seves cases i fugir de les seves terres, per perdre la vida en mig de l'horror i del caos. A ser més generosos amb els de dins i amb els de fora. A cedir el pas als grans, als joves i als petits. Als homes i a les dones. A no oblidar la saviesa de tots. A ser tolerants amb totes les idees i creences. A respectar la vida, l'amor i les més profundes arrels de cada un dels pobles. A no trair la nostra Sepharad que tant bé descrivia Espriu, en aquesta nostra... "Pell de Brau".

Bons anys futurs a tots els pobles i als qui som dins d'ells.

LIZANA. AIRE FRESCO EN EL JAZZ-FLAMENCO

Ayer asistimos, con conocimiento de causa, al magnífico concierto de Antonio Lizana Coca, con su quinteto, en el Luz de Gas, dentro del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Antonio es uno de esos jóvenes talentos que practican con éxito el denominado Jazz-Fusión, en este caso con el Flamenco.

Saxofonista, clarinetista y cantaor, de San Fernando (Cádiz), nos propone los temas de sus dos primeros discos, acompañado por sus siempre fieles, Epi Pacheco, a las múltiples y sorpresivas percusiones, Tana Santana, bajista importantísimo, Marcos Salcines al piano y el recién incorporado al grupo, el batería cubano Michael Olivera.

La gira actual acabará el 4 de diciembre y al día siguiente, el lunes 5 de diciembre, entra en estudio para grabar su tercer disco, como siempre con temas propios, que cambiará de estructura, pasando a sexteto y al que se incorporarán grandes artistas, tanto nacionales cómo internacionales, que confieren a este nuevo trabajo una interesante espera. Será en febrero que verá la luz este tercer hijo de Antonio. No lo perdáis de vista.

Os dejo con la canción del bis de ayer por la noche (no es esta grabación pero si la canción). En un año y, estaría muy bien, igual ya lo vemos en el Palau de la Música o en otros grandes espacios, con un público que aclame sus éxitos. Yo creo que se lo merece. Juzgad vosotros mismos.

Ramon Fornós

https://m.youtube.com/watch?v=XdD4AySaGI0

MOLTES GRÀCIES ESTEVE POLLS

La bogeria de la festa de La Cultura, el Sant Jordi, ens porta la trista notícia de la mort del gran Esteve Polls.

Vaig tenir el privilegi de fer teatre amb ell, bé d'aprendre a posar llums als teatre, d'ell. Del 1974-76 vàrem fer dues obres cabdals de la nostra cultura teatral "la llegenda de Marçal Prior" i el "Conte de Nadal" de Josep Maria de Segarra, junt amb actorassos com la Montserrat Salvador, la seva dona, el Joan Borràs, el desaparegut Jordi Serrat i molts altres dels que no recordo el seu nom. Tots tres bellíssimes persones i magnífics companys de viatge, fent bolos des del Grec, fins al Teatre del Camp de Mart a Tarragona.

Recordo els moments difícils de l'Esteve, per intentar tirar endavant projectes teatrals sense ni un duro, per sobreviure, quan s'amagava dels creditors camuflant la seva veu.

En sap greu, Esteve, no haver pogut reprendre el contacte. De no haver tingut l'oportunitat de donar-te les gràcies per aquell aprenentatge intensiu.

Mai s'haurà fet justícia amb el gran mestre dramaturg que era i per tot el que ha donat al Teatre Català. Pel nostre país. Ni la Creu de Sant Jordi, atorgada al 1998, li va alleugerar les penúries d'aquesta vida teatral tan compromesa.

Et desitjo un bon camí cap el món de les muses del teatre, mestre de mestres.

Ramon Fornós

AMB ELS MEUS MILLORS DESITJOS DE FELICITAT (o no?)

Estimades/Estimats, enguany he decidit començar l'any sense la inevitable connexió a través dels "social media". Escric això ara que ja ha passat una mica més de migdia, tot escoltant el concert d'any nou amb la Wiener Philharmoniker, des de la Sala Daurada, seu dels Musikverein Statt (séu dels amics de la música) a Viena, us vull desitjar un molt bon any nou, a més de que deixin de marejar-nos els polítics, bé alguns polítics que no volen deixar la cadira per donar pas a sang nova, menys o gens corrupte i a d'altres que es pensen que ara és el moment de fer el seu negoci populista amb la "pàtria".

Un any difícil que veiem venir molt d'a prop els que estem als mitjans (bàsicament perquè també tenim guerres internes de "a ver quien la tiene más grande") i sobre tot els que realment patiran tot això, que són els més desafavorits, que són molts, però que molts més dels que diu l'actual govern.

Des d'aquest punt de vista una petita llum d'esperança s'obriria amb un canvi radical en la gestió del Poble, tot reconeixent la real situació (gens borbònica), de tots els pobles que estem enquibits al sud d'Europa i de la seva diversitat, tant cultural, com idiomàtica, com social i sobre tot política. Aquest és i serà sempre el meu desitj d'Any Nou per a tots nosaltres.

Estic ben segur que ens farà més feliços a tots, inclús els que ara pensen que no ho seran.

Una abraçada a tots!!!

FELIÇ 2016!!!