La Tercera Temporada del Directe 4.0 de Ràdio 4 comença demà 9 de setembre a les 4 de la tarda. Fes-nos difusió del vídeo promocional, on tots fem una mica l'animal ( a l'estil del Steve Balmer). Compartiu-lo sisplau!!
8 de set. 2013
28 de jul. 2013
GALÍCIA
Per Josep ramon Oriol (Economista i Empresari)
Aquests últims dies per vies privades, se m'ha preguntat perquè no opinava sobre l'ocorregut amb el tràgic accident ferroviari a Santiago. Després de dedicar-me durant gairebé cinquanta anys com a empresari del sector de la construcció, tant habitatge com en a obra pública, la resposta és “indignació”.
Lògicament va lamentar moltíssim totes les víctimes. Les mortals i els ferits i la situació en què queden les famílies, que des d'aquí els faig arribar la meva més sentit condol i el desig que es recuperin el més ràpidament possible els ferits.
El fons de la qüestió són els nyaps que tots els que hem treballat en el sector d'obra pública sabem que existeixen, per “estalviar diners”, diners que després "no va als llocs adequats".
Recordem el "cas Barcenas" i el de molts altres polítics. Tots jugant a reformats abans i a altres coses després i que amb aquests diners es podien finançar de forma il·legal la majoria dels partits polítics, fent en molts casos barbaritats, com és el cas del tram Madrid-Galícia, que canvia el sistema de seguretat 5 vegades durant aquest tram per estalviar costos i absurdament abans d'aquesta corba perillosa, la de A Grandeira, passant de 200 km/h a 80 km/h., sense cap control automàtic, deixant tota la responsabilitat al maquinista, quan els sistemes homologats a Europa ERTMS (European Rail Traffic Management System) i altres països del món, obliguen a disposar d'un sistema de seguretat automàtic homologat amb comandament directe sobre el tren.
Però ara és més fàcil responsabilitzar al maquinista, perquè grans empreses es juguen un contracte de més de 12.000 milions de €uros a Brasil i uns altres en diversos països del món. De tot això es podria escriure un llibre i fins a una enciclopèdia si vam sumar les aixecades de camisa bancàries amb la bombolla immobiliària i els posteriors desnonaments, les preferents, etc.
Ni que dir de les retallades del personal sanitari, del docent, de les ajudes socials, de les pensions, dels funcionaris públics o els treballadors de les empreses públiques (el cas de RENFE), etc. Però continuen existint el mateix nombre de polítics sense retallades (o amb retallades ridícules), amb assessors que molts d'ells guanyen molt més que 30 famílies juntes.
Fins a què no s'aconseguim eleccions amb "llistes obertes", "transparència real econòmica dels partits" i moltes altres coses més, segur que ens trobarem amb altres casos com el de Galícia.
No em vull estendre més perquè em podria passar la nit escrivint i tot el diumenge.
Aquest país necessita canviar radicalment!
Josep Ramon Oriol Esteve
Economista
Tècnic Urbanista
Empresari
NOTA DEL BLOGGER:
Fa hores que s'ha sabut que els mecanismes de seguretat ERTMS i ASFA van fallar per mala programació o mala aplicació a la zona. En el cas del primer, ERTMS, perquè el Ministeri de Foment va considerar que aquest no era necessari en aquest tram (d'ús obligatori en totes les línies d'alta velocitat europees)(aquest punt va ser confirmat en roda de premsa per la pròpia ministra ja que consideraven que aquest tram no era d'"alta velocitat") i el segon, perquè no hi havia cap indicació de bloqueig de velocitat en aquest tram (que és possible activar-ho, per obres o per zona perillosa), només la de control semafòric. No obstant això a "Rodalies de Madrid", si es disposa d'aquests mecanismes de control (font: El Periódico 28/07/13 "Trams d'alta velocitat són menys segurs que Rodalies de Madrid"). També disposen d'ells el Metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat.
Si tot això és cert, seria el moment de sol·licitar una "auditoria independent", si pot ser exercitada des d'una acció popular, per revisar totes les línies del TGV (AVE) en tot el país. Particularment estem preocupats els que prenem l'AVE Barcelona-Madrid i les de Sevilla i com no les que ens porten a França.
IMPORTANT: La Generalitat de Catalunya reclama sense èxit, des de fa anys, que almenys en els col·lapsats túnels de Rodalies a Barcelona s'implanti aquest dispositiu ERTMS.
Les retallades i les males praxis de certs polítics, ens avoquen al desastre i gràcies a molts conductors anònims, o pilots de línies aèries, o a conductors d'autobusos, s'estan evitant en part, però no perquè s'apliquin estrictament les mesures de seguretat "obligatòries" en nostra UE.
Tota la premsa d'avui, incloent l'afí al govern, diuen que alguna cosa no funciona al nostre país. Un exemple: ABC titula, "Que la velocitat fos major de la permesa no significa que hagués de descarrilar" i continua "Experts consultats per ABC expliquen que el tren Alvia 730 utilitza dos sistemes de seguretat diferents amb una sèrie de protocols, de manera que si el conductor incompleix un, el tren es deté automàticament".
És evident que els dos partits, PP i PSOE, van participar en la construcció de la línia, els primers en el seu projecte inicial, els segons en la licitació i adjudicació i els primers de nou, en la supervisió i engegada de la línia. És a dir, els dos no protesten, perquè tenen molt que callar. Recordem que va començar en el 2000 (govern PP) i ha acabat en part en el 2012 (govern PP).
 |
| La màquina del tren Alvia 730 sinistrat a Santiago de Compostela |
Aquests últims dies per vies privades, se m'ha preguntat perquè no opinava sobre l'ocorregut amb el tràgic accident ferroviari a Santiago. Després de dedicar-me durant gairebé cinquanta anys com a empresari del sector de la construcció, tant habitatge com en a obra pública, la resposta és “indignació”.
Lògicament va lamentar moltíssim totes les víctimes. Les mortals i els ferits i la situació en què queden les famílies, que des d'aquí els faig arribar la meva més sentit condol i el desig que es recuperin el més ràpidament possible els ferits.
El fons de la qüestió són els nyaps que tots els que hem treballat en el sector d'obra pública sabem que existeixen, per “estalviar diners”, diners que després "no va als llocs adequats".
Recordem el "cas Barcenas" i el de molts altres polítics. Tots jugant a reformats abans i a altres coses després i que amb aquests diners es podien finançar de forma il·legal la majoria dels partits polítics, fent en molts casos barbaritats, com és el cas del tram Madrid-Galícia, que canvia el sistema de seguretat 5 vegades durant aquest tram per estalviar costos i absurdament abans d'aquesta corba perillosa, la de A Grandeira, passant de 200 km/h a 80 km/h., sense cap control automàtic, deixant tota la responsabilitat al maquinista, quan els sistemes homologats a Europa ERTMS (European Rail Traffic Management System) i altres països del món, obliguen a disposar d'un sistema de seguretat automàtic homologat amb comandament directe sobre el tren.
Però ara és més fàcil responsabilitzar al maquinista, perquè grans empreses es juguen un contracte de més de 12.000 milions de €uros a Brasil i uns altres en diversos països del món. De tot això es podria escriure un llibre i fins a una enciclopèdia si vam sumar les aixecades de camisa bancàries amb la bombolla immobiliària i els posteriors desnonaments, les preferents, etc.
Ni que dir de les retallades del personal sanitari, del docent, de les ajudes socials, de les pensions, dels funcionaris públics o els treballadors de les empreses públiques (el cas de RENFE), etc. Però continuen existint el mateix nombre de polítics sense retallades (o amb retallades ridícules), amb assessors que molts d'ells guanyen molt més que 30 famílies juntes.
Fins a què no s'aconseguim eleccions amb "llistes obertes", "transparència real econòmica dels partits" i moltes altres coses més, segur que ens trobarem amb altres casos com el de Galícia.
No em vull estendre més perquè em podria passar la nit escrivint i tot el diumenge.
Aquest país necessita canviar radicalment!
Josep Ramon Oriol Esteve
Economista
Tècnic Urbanista
Empresari
NOTA DEL BLOGGER:
Fa hores que s'ha sabut que els mecanismes de seguretat ERTMS i ASFA van fallar per mala programació o mala aplicació a la zona. En el cas del primer, ERTMS, perquè el Ministeri de Foment va considerar que aquest no era necessari en aquest tram (d'ús obligatori en totes les línies d'alta velocitat europees)(aquest punt va ser confirmat en roda de premsa per la pròpia ministra ja que consideraven que aquest tram no era d'"alta velocitat") i el segon, perquè no hi havia cap indicació de bloqueig de velocitat en aquest tram (que és possible activar-ho, per obres o per zona perillosa), només la de control semafòric. No obstant això a "Rodalies de Madrid", si es disposa d'aquests mecanismes de control (font: El Periódico 28/07/13 "Trams d'alta velocitat són menys segurs que Rodalies de Madrid"). També disposen d'ells el Metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat.
Si tot això és cert, seria el moment de sol·licitar una "auditoria independent", si pot ser exercitada des d'una acció popular, per revisar totes les línies del TGV (AVE) en tot el país. Particularment estem preocupats els que prenem l'AVE Barcelona-Madrid i les de Sevilla i com no les que ens porten a França.
IMPORTANT: La Generalitat de Catalunya reclama sense èxit, des de fa anys, que almenys en els col·lapsats túnels de Rodalies a Barcelona s'implanti aquest dispositiu ERTMS.
Les retallades i les males praxis de certs polítics, ens avoquen al desastre i gràcies a molts conductors anònims, o pilots de línies aèries, o a conductors d'autobusos, s'estan evitant en part, però no perquè s'apliquin estrictament les mesures de seguretat "obligatòries" en nostra UE.
Tota la premsa d'avui, incloent l'afí al govern, diuen que alguna cosa no funciona al nostre país. Un exemple: ABC titula, "Que la velocitat fos major de la permesa no significa que hagués de descarrilar" i continua "Experts consultats per ABC expliquen que el tren Alvia 730 utilitza dos sistemes de seguretat diferents amb una sèrie de protocols, de manera que si el conductor incompleix un, el tren es deté automàticament".
És evident que els dos partits, PP i PSOE, van participar en la construcció de la línia, els primers en el seu projecte inicial, els segons en la licitació i adjudicació i els primers de nou, en la supervisió i engegada de la línia. És a dir, els dos no protesten, perquè tenen molt que callar. Recordem que va començar en el 2000 (govern PP) i ha acabat en part en el 2012 (govern PP).
GALICIA
por José Ramon Oriol (Economista y Empresario)
 |
| La máquina del tren Alvia 730 sinistrado en Santiago de Compostela |
Estos últimos días por vías privadas, se me ha preguntado porque no opinaba sobre lo ocurrido con el trágico accidente ferroviario en Santiago. Después de dedicarme durante casi cincuenta años como empresario del sector de la construcción, tanto vivienda como en obra pública, la respuesta es “indignación”.
Lógicamente lamentó muchísimo todas las víctimas. Las
mortales y los heridos y la situación en que quedan las familias, que desde
aquí les hago llegar mi más sentido pésame y el deseo que se recuperen lo más
rápidamente posible los heridos.
El fondo de la cuestión son las chapuzas que todos los que hemos trabajado en el sector de obra pública sabemos que existen, para “ahorrar dinero”, dinero que luego "no va a los lugares adecuados".
El fondo de la cuestión son las chapuzas que todos los que hemos trabajado en el sector de obra pública sabemos que existen, para “ahorrar dinero”, dinero que luego "no va a los lugares adecuados".
Recordemos el "caso Barcenas" y el de otros muchos políticos. Todos jugando a reformados antes y a otras cosas después y que con este dinero se podían financiar de forma ilegal la mayoría de los partidos políticos, haciendo en muchos casos barbaridades, como es el caso del tramo Madrid-Galicia, que cambia el sistema de seguridad 5 veces durante este tramo para ahorrar costes y absurdamente antes de esta curva peligrosa, la de A Grandeira, pasando de 200 km/h a 80 km/h., sin ningún control automático, dejando toda la responsabilidad al maquinista, cuándo los sistemas homologados en Europa ERTMS (European Rail Traffic Management System) y otros países del mundo, obligan a disponer de un sistema de seguridad automático homologado con mando directo sobre el tren.
Pero ahora es más fácil responsabilizar al maquinista, porque grandes empresas se juegan un contrato de más de 12.000 millones de €uros en Brasil y otros en diversos países del mundo. De todo esto se podría escribir un libro y hasta una enciclopedia si sumamos las tomaduras de pelo bancarias con la burbuja inmobiliaria y los posteriores desahucios, las preferentes, etc.
Y que decir de los recortes del personal sanitario, del
docente, de las ayudas sociales, de las pensiones, de los funcionarios públicos
o los trabajadores de las empresas públicas (el caso de RENFE), etc. Pero continúan existiendo el mismo número de
políticos sin recortes (o con recortes ridículos), con asesores que muchos de ellos ganan mucho más que 30 familias
juntas.
Hasta qué no se consigan elecciones con "listas abiertas", "transparencia
real económica de los partidos" y otras muchas cosas más, seguro que nos encontraremos con
otros casos como el de Galicia.
No me quiero extender más porque me podría pasar la noche escribiendo y todo el domingo.
¡Este país necesita cambiar radicalmente!
José Ramon Oriol Esteve
Economista
Tec. Urbanista
Empresario
NOTA DEL BLOGGER:
Hace horas que se ha sabido que los mecanismos de seguridad ERTMS y ASFA fallaron por mala programación o mala aplicación en la zona. En el caso del primero, ERTMS, porqué el Ministerio de Fomento consideró que éste no era necesario en este tramo (de uso obligatorio en todas las líneas de alta velocidad europeas)(este punto fue confirmado en rueda de prensa por la propia ministra ya que consideraban que este tramo no era de "alta velocidad") y el segundo, porqué no había ninguna indicación de bloqueo de velocidad en ese tramo (que es posible activarlo, por obras o por zona peligrosa), sólo la de control semafórico. Sin embargo en "Cercanías de Madrid", si se dispone de estos mecanismos de control (fuente: El Periódico 28/07/13 "Tramos de alta velocidad son menos seguros que Cercanías de Madrid"). También disponen de ellos el Metro de Barcelona y Ferrocarrils de la Generalitat.
Si todo esto es cierto, sería el momento de solicitar una "auditoría independiente", a ser posible ejercitada desde una acción popular, para revisar todas las líneas del TGV (AVE) en todo el país. Particularmente estamos preocupados los que tomamos el AVE Barcelona-Madrid y las de Sevilla y como no las que nos llevan a Francia.
IMPORTANTE: La Generalitat de Catalunya reclama sin éxito, desde hace años, que por lo menos en los colapsados túneles de Rodalies en Barcelona se implante este dispositivo ERTMS.
Los recortes y las malas praxis de ciertos políticos, nos avocan al desastre y gracias a muchos conductores anónimos, o pilotos de líneas aéreas, o a conductores de autobuses, se están evitando en parte, pero no porqué se apliquen estrictamente las medidas de seguridad "obligatorias" en nuestra UE.
Toda la prensa de hoy, incluyendo la afín al gobierno, dicen que algo no funciona en nuestro país. Un ejemplo: ABC titula, "Que la velocidad fuera mayor de la permitida no significa que tuviera que descarrilar" y continua "Expertos consultados por ABC explican que el tren Alvia 730 utiliza dos sistemas de seguridad distintos con una serie de protocolos, de manera que si el conductor incumple uno, el tren se detiene automáticamente".
Es evidente que los dos partidos, PP y PSOE, participaron en la construcción de la línea, los primeros en su proyecto inicial, los segundos en la licitación y adjudicación y los primeros de nuevo, en la supervisión y puesta en marcha de la línea. Es decir, los dos no protestan, porqué tiene mucho que callar. Recordemos que comenzó en el 2000 (gobierno PP) y ha terminado en parte en el 2012 (gobierno PP).
13 de gen. 2013
PELS LLUITADORS INCANSABLES
L'enrariment en la credibilitat de la política actual aboca a situacions realment paradoxals. Per una banda un PSC que ha perdut el camí dels seus fundadors, essencialment el de Pallach i una Esquerra Republicana catalana obligada a pactar amb la dreta per objectius de consolidació d'una realitat d'escissió que avança gràcies (o per culpa, segons qui ho digui), de la greu crisi econòmica i dels perduts valors socials, cap a la creació d'un nou estat propi dins d'Europa. I per altra la dicotomia de que, o cerquem de nou l'estat del benestar, desfent-nos del llastre que està suposant el resoldre els problemes del capital, representat en l'actual model capitalista, bancari i especulatiu, o ens afegim a continuar el joc dels ajustaments irracionals que ens estan aportant a l'empobriment del Poble a nivells dels anys 60.
L'única resposta està en nosaltres: Les esquerres han de mostrar un front comú per sortir-ne. Una assignatura pendent que ens fa repetidors després de molts i molts anys d'exàmens de final de curs.
Hi ha que canviar això. La proposta de la "Nova Esquerra Catalana", no és brèvola. No demanen militants. No demanen fanàtics. Demanen que les esquerres, les gens de les esquerres, s'uneixin per promulgar una "Constitució Catalana" i a partir d'aquí, l'esdevenir ens dirà cap on anar.
Ni Oriol Junqueras, ni Joan Herrera, ni David Fernàndez estan allunats de l'objectiu social que persegueixen, aleshores, perquè no aprofitar aquesta oportunitat única?
"La cadira", l'únic escull, sembla que els fa a tots més poderosos a la vegada que més febles, ja que depenen del model polític actual, empobrit per la corrupció, per la seducció del poder i per una "Llei de Partits" i una "Llei Electoral" que afavoreix als més poderosos, com no.
Em fa gràcia sentir al Pere Navarro, enutjat perquè ell no ha estat escollit com a Cap de l'Oposició, quan el seu partit, incloent-se dins del PSOE, no ha volgut canviar mai la Llei Electoral. Això es diu provar la teva pròpia medicina.
Què cal doncs? Si alguna persona té una resposta que sigui capaç d'aportar la llum, benvinguda sigui al projecte de la construcció de la "Nova Catalunya" del Segle XXI.
Ni rancúnies, ni idees insolidàries, ni peregrines. Només "Construcció" d'un país del que em perdut la nostra credibilitat, gràcies als que hem escollit per dirigir-nos... fins ara.
Ramon Fornós.
L'única resposta està en nosaltres: Les esquerres han de mostrar un front comú per sortir-ne. Una assignatura pendent que ens fa repetidors després de molts i molts anys d'exàmens de final de curs.
Hi ha que canviar això. La proposta de la "Nova Esquerra Catalana", no és brèvola. No demanen militants. No demanen fanàtics. Demanen que les esquerres, les gens de les esquerres, s'uneixin per promulgar una "Constitució Catalana" i a partir d'aquí, l'esdevenir ens dirà cap on anar.
Ni Oriol Junqueras, ni Joan Herrera, ni David Fernàndez estan allunats de l'objectiu social que persegueixen, aleshores, perquè no aprofitar aquesta oportunitat única?
"La cadira", l'únic escull, sembla que els fa a tots més poderosos a la vegada que més febles, ja que depenen del model polític actual, empobrit per la corrupció, per la seducció del poder i per una "Llei de Partits" i una "Llei Electoral" que afavoreix als més poderosos, com no.
Em fa gràcia sentir al Pere Navarro, enutjat perquè ell no ha estat escollit com a Cap de l'Oposició, quan el seu partit, incloent-se dins del PSOE, no ha volgut canviar mai la Llei Electoral. Això es diu provar la teva pròpia medicina.
Què cal doncs? Si alguna persona té una resposta que sigui capaç d'aportar la llum, benvinguda sigui al projecte de la construcció de la "Nova Catalunya" del Segle XXI.
Ni rancúnies, ni idees insolidàries, ni peregrines. Només "Construcció" d'un país del que em perdut la nostra credibilitat, gràcies als que hem escollit per dirigir-nos... fins ara.
Ramon Fornós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)