Per Ramon Fornos
Abans, de "La Pell de Brau" de Salvador Espriu...
"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat."
I després, fent front al repte del nou any...
En un món globalitzat on es desdibuixen les línies de la cultura, de la raó i de la humanitat, ens cal un 2017 i els futurs, que ens retornin a estimar, a ajudar, a comprendre, a ensenyar, a respectar, a pensar, en definitiva... A viure cap a fora. A deixar l'egoisme i l'odi salvatge, que porta a milions de persones a perdre les seves cases i fugir de les seves terres, per perdre la vida en mig de l'horror i del caos. A ser més generosos amb els de dins i amb els de fora. A cedir el pas als grans, als joves i als petits. Als homes i a les dones. A no oblidar la saviesa de tots. A ser tolerants amb totes les idees i creences. A respectar la vida, l'amor i les més profundes arrels de cada un dels pobles. A no trair la nostra Sepharad que tant bé descrivia Espriu, en aquesta nostra... "Pell de Brau".
Bons anys futurs a tots els pobles i als qui som dins d'ells.
