30 de des. 2016

PER UN ANY NOU, SEPHARAD...

Per Ramon Fornos

Abans, de "La Pell de Brau" de Salvador Espriu...

"A vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat."

I després, fent front al repte del nou any...

En un món globalitzat on es desdibuixen les línies de la cultura, de la raó i de la humanitat, ens cal un 2017 i els futurs, que ens retornin a estimar, a ajudar, a comprendre, a ensenyar, a respectar, a pensar, en definitiva... A viure cap a fora. A deixar l'egoisme i l'odi salvatge, que porta a milions de persones a perdre les seves cases i fugir de les seves terres, per perdre la vida en mig de l'horror i del caos. A ser més generosos amb els de dins i amb els de fora. A cedir el pas als grans, als joves i als petits. Als homes i a les dones. A no oblidar la saviesa de tots. A ser tolerants amb totes les idees i creences. A respectar la vida, l'amor i les més profundes arrels de cada un dels pobles. A no trair la nostra Sepharad que tant bé descrivia Espriu, en aquesta nostra... "Pell de Brau".

Bons anys futurs a tots els pobles i als qui som dins d'ells.

28 d’oct. 2016

LIZANA. AIRE FRESCO EN EL JAZZ-FLAMENCO

Ayer asistimos, con conocimiento de causa, al magnífico concierto de Antonio Lizana Coca, con su quinteto, en el Luz de Gas, dentro del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Antonio es uno de esos jóvenes talentos que practican con éxito el denominado Jazz-Fusión, en este caso con el Flamenco.

Saxofonista, clarinetista y cantaor, de San Fernando (Cádiz), nos propone los temas de sus dos primeros discos, acompañado por sus siempre fieles, Epi Pacheco, a las múltiples y sorpresivas percusiones, Tana Santana, bajista importantísimo, Marcos Salcines al piano y el recién incorporado al grupo, el batería cubano Michael Olivera.

La gira actual acabará el 4 de diciembre y al día siguiente, el lunes 5 de diciembre, entra en estudio para grabar su tercer disco, como siempre con temas propios, que cambiará de estructura, pasando a sexteto y al que se incorporarán grandes artistas, tanto nacionales cómo internacionales, que confieren a este nuevo trabajo una interesante espera. Será en febrero que verá la luz este tercer hijo de Antonio. No lo perdáis de vista.

Os dejo con la canción del bis de ayer por la noche (no es esta grabación pero si la canción). En un año y, estaría muy bien, igual ya lo vemos en el Palau de la Música o en otros grandes espacios, con un público que aclame sus éxitos. Yo creo que se lo merece. Juzgad vosotros mismos.


Ramon Fornós


https://m.youtube.com/watch?v=XdD4AySaGI0

26 d’abr. 2016

MOLTES GRÀCIES ESTEVE POLLS


La bogeria de la festa de La Cultura, el Sant Jordi, ens porta la trista notícia de la mort del gran Esteve Polls.

Vaig tenir el privilegi de fer teatre amb ell, bé d'aprendre a posar llums als teatre, d'ell. Del 1974-76 vàrem fer dues obres cabdals de la nostra cultura teatral "la llegenda de Marçal Prior" i el "Conte de Nadal" de Josep Maria de Segarra, junt amb actorassos com la Montserrat Salvador, la seva dona, el Joan Borràs, el desaparegut Jordi Serrat i molts altres dels que no recordo el seu nom. Tots tres bellíssimes persones i magnífics companys de viatge, fent bolos des del Grec, fins al Teatre del Camp de Mart a Tarragona.

Recordo els moments difícils de l'Esteve, per intentar tirar endavant projectes teatrals sense ni un duro, per sobreviure, quan s'amagava dels creditors camuflant la seva veu.

En sap greu, Esteve, no haver pogut reprendre el contacte. De no haver tingut l'oportunitat de donar-te les gràcies per aquell aprenentatge intensiu.

Mai s'haurà fet justícia amb el gran mestre dramaturg que era i per tot el que ha donat al Teatre Català. Pel nostre país. Ni la Creu de Sant Jordi, atorgada al 1998, li va alleugerar les penúries d'aquesta vida teatral tan compromesa.

Et desitjo un bon camí cap el món de les muses del teatre, mestre de mestres.

Ramon Fornós

1 de gen. 2016

AMB ELS MEUS MILLORS DESITJOS DE FELICITAT (o no?)

Estimades/Estimats, enguany he decidit començar l'any sense la inevitable connexió a través dels "social media". Escric això ara que ja ha passat una mica més de migdia, tot escoltant el concert d'any nou amb la Wiener Philharmoniker, des de la Sala Daurada, seu dels Musikverein Statt (séu dels amics de la música) a Viena, us vull desitjar un molt bon any nou, a més de que deixin de marejar-nos els polítics, bé alguns polítics que no volen deixar la cadira per donar pas a sang nova, menys o gens corrupte i a d'altres que es pensen que ara és el moment de fer el seu negoci populista amb la "pàtria".

Un any difícil que veiem venir molt d'a prop els que estem als mitjans (bàsicament perquè també tenim guerres internes de "a ver quien la tiene más grande") i sobre tot els que realment patiran tot això, que són els més desafavorits, que són molts, però que molts més dels que diu l'actual govern.

Des d'aquest punt de vista una petita llum d'esperança s'obriria amb un canvi radical en la gestió del Poble, tot reconeixent la real situació (gens borbònica), de tots els pobles que estem enquibits al sud d'Europa i de la seva diversitat, tant cultural, com idiomàtica, com social i sobre tot política. Aquest és i serà sempre el meu desitj d'Any Nou per a tots nosaltres.

Estic ben segur que ens farà més feliços a tots, inclús els que ara pensen que no ho seran.

Una abraçada a tots!!!

FELIÇ 2016!!!