RÀDIO 4: UN GRA AL CUL

Per Ramon Fornós

Des de finals de l’any 1986, deu anys després del seu naixement, les diverses administracions, tant catalanes com espanyoles, tenen un gra al cul que es diu: Ràdio 4.

El primer logotip de Ràdio 4 - 1976

El logotip més popular de l'any 1983

Logotip de Ràdio 4 de l'any 1992

Logotip de Ràdio 4 de l'any 2001

Logotip de Ràdio 4 de l'any 2005

Imatge actual

Un gra al cul que ha vist com falsejaven les seves dades, tant de despeses (veieu el documental adjunt del Col·legi de Periodistes de Catalunya), com d’audiència (actualment estimo que ens treuen uns 100.000 oients - ja se que és agosarat dir-ho, però ja veureu més endavant el perquè).

Amb menyspreus i suports interessats dels diversos estaments polítics de tots els colors (aquí quasi no s’escapa ningú), viu ara, una altra vegada, una lenta agonia, sense data de caducitat però sense recursos evidents, només, com sempre, amb el voluntarisme de tota la gent que formem part d’aquesta gran casa, però amb el desànim de veure com la manipulació política farà que es produeixi una altra davallada important, que aquest cop pot ser la definitiva.

Queden lluny les audiències certificades de l’any 1988 de 515.000 oients (Catalunya Ràdio ja feia cinc any que estava en antena i amb cobertura nacional) o l’acord amb la Diputació de Barcelona, que va permetre una nova programació que es propagava, a més, a través de totes les emissores municipals, abans de que es barallessin amb la direcció de RTVE i, la Diputació, optés per crear COMRàdio.

Josep Adell, company i amic de fa molts anys, junt amb el Pere Font Grassa i el Ferran González i les fotografies de molts, molts companys i oients de Ràdio 4, han fet un magnífic documental anomenat “RÀDIO 4, UNA VEU DE RESISTÈNCIA” que no es troba fàcilment al Youtube, si no ho feu a través del canal del Col·legi de Periodistes de Catalunya i que va ser presentat el passat 12 de desembre de 2013, vigília del nostre 37è aniversari.

Per fer-vos una idea de la lluita constant que tota la gent que estem o han estat a Ràdio 4 per tirar endavant aquests gran projecte, us recomano que veieu íntegrament aquest documental de 58 minuts, que és un dels referents més importants de la història de la radiodifusió al nostre País.

Com deia, des de 1986, amb l’arribada del nou director general de RTVE, Jordi Garcia Candau, ja es va planificar un tancament de l’emissora, que s’ha intentat en diverses ocasions. Potser la més agressiva, malgrat la recomanació de la conveniència de la seva continuïtat, en dictamen del 4 de febrer de 2005, pel denominat “Consell de Savis”, constituït per Emilio Lledó (filòsof), Enrique Bustamante (Catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Complutense de Madrid), Victoria Camps (filòsofa, catedràtica, ex-diputada i ex-senadora), Fernando Savater (filòsof i escriptor), Fernando González Urbaneja (president de l’Associació de la Premsa de Madrid i de la Federació d’Associacions de la Premsa) i Miguel Ángel Arnedo (Conseller emèrit del Tribunal de Comptes i Vicepresident honorari del Banc Europeu d’Inversions), constituït a l’abril del 2004 per dirimir com hauria de ser la futura estructura de RTVE a tot l’estat espanyol, la Carmen Caffarel (filla de l’actor nascut a Catalunya, José Maria Caffarel Fábregas), directora general de l’ens des del 2004 al 2007 i amb el suport de la SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industrales), posen data de clausura a l’emissora, per a finals de desembre de 2006.

Comença aquí una campanya de mobilitzacions sense precedents i de, no només el companys de RTVE a Catalunya, sinó també de la societat civil catalana i del món de la cultura, sindicats i destacats polítics catalans. Un fet important, al juliol del 2006, a cinc mesos del seu programat tancament, dins del Festival Grec de Barcelona, en una Plaça del Rei plena de gom a gom, Maria del Mar Bonet donava la cançó “Sempre hi ha vent” a Ràdio 4, tot dient  les següents paraules: “En un dia com avui, voldria recordar i voldria encoratjar tots els treballadors d’una veu que volen tancar. Voldria donar aquesta cançó amb el desig que no es tanqui una veu tan important com Ràdio 4”. Al desembre, hi després de diverses resolucions a favor de la seva continuïtat i sobre tot la del Parlament de Catalunya, la direcció de RTVE i la SEPI es feien enrere en la seva pretensió i s’obria la porta a la negociació d’un conveni marc, de set anys de durada, que donaria continuïtat a la nostra emissora per continuar la seva tasca de servei públic, malgrat el escassos mitjans econòmics amb la que la doten.

Ara, un cop finalitzat aquest conveni marc, ningú es planteja el seu tancament, si més no amb veu alta, però s’estan arbitrant diversos elements que fan creure tot el contrari.

En primer terme la retallada pressupostària que fan que se’ls hi rebaixin els sous als contractats per programes específics un 10% i als treballadors (en aquests cas en general a tots els de RTVE), un 5%. També la manca de personal a la casa (la no suplència de les baixes amb personal interí o els trasllats interns), impedeix la seva competitivitat, ja que no es poden realitzar cobertures per programes amb unitats mòbils tan com caldria, ni de realitzar programes en directe al carrer, ni dotar del personal necessari per realitzar tasques de producció, ni d’informatius, ni augmentar les dotacions de personal per a programes, per oferir un servei molt més ampli als oients, com sempre ho ha fet Ràdio 4.

En segon punt amb la lluita per les audiències manipulades des de l’Enquesta General de Mitjans, la famosa EGM (Encuesta General de Medios), que situen a Ràdio 4 amb 10.000 oient en la tercera onada (novembre de 2013), amb 6.000 oients menys que Ràdio Estel. Cosa curiosa aquesta, ja que Ràdio Estel té un sol emissor a Barcelona i Ràdio 4 té 20 emissors repartits per a tota Catalunya i el Principat d’Andorra, sense comptar amb els oients que ens segueixen des d’Internet o a través de la TDT i l’àmplia cobertura per la zona de Castelló i de la Franja, ja fora del Principat i també hi ha que tenir en compte la resposta massiva dels oients quan es fa un concurs on s'ofereix un premi important, que converteixen la nostra centraleta en un arbre de Nadal.

Com d’empirisme es tracta el tema, he volgut aprofundir en les audiències. Donat que no podem saber la realitat de com s’enquesta, sota quins paràmetres i a través de quines preguntes, he realitzat un simple estudi comparatiu per impactes, entre audiència de ràdio i seguidors a Internet, concretament al Twitter. La desaparició del Baròmetre de la Generalitat per integrar-se dins dels estudis de l’AIMC, tampoc aporta garanties de qualitat, sobre tot si veiem que els principals socis de l’AIMC son les empreses de comunicació comercial, interessades en la desaparició de les públiques i de les públiques interessades en sumar audiències i minimitzar a la primera en català, Ràdio 4.

Aquest petit i simple estudi s’ha fet a través de la comparació de les dues principals emissores generalistes de ràdio amb màxima audiència a Catalunya, Ràdio 4 i la seva immediatament superior, Ràdio Estel. El sorprenent resultat és el següent:

EMISSORA	EGM	TWITTER	RELACIÓ	PROJECCIÓ REAL
RAC1	741.000	74.900	10,72%	741.000
CATALUNYA RÀDIO	614.000	61.500	10,77%	614.000
RÀDIO ESTEL	16.000	1.162	7,26%	16.000
RÀDIO 4	10.000	11.300	113,00%	118.000

Com he arribat a aquests 118.000 oients si l'EGM només ens dóna 10.000? Doncs fent la mitjana sobre la relació que hi ha entre el seguidors del Twitter i l’audiència segons l’EGM, sent aquesta, entre les tres emissores, del 9,58%. Doncs aplicant un simple càlcul percentual, si els seguidors al Twitter representen aquesta xifra a Ràdio 4 li faltarien 108.000 oients, estimant-se una audiència aproximada total de 118.000 oients, coincident també amb els percentatges entre l’audiència i els seguidors que té Ràdio Estel.

Altre punt a tenir en compte és que a Ràdio 4, no hi ha uns “Community Managers” especialitzats per cada programa, que dinamitzen aquesta xarxa, o la del Facebook, com tenen cadascun dels altres programes de ràdio de les altres emissores, sinó que és cada programa, amb la seva pròpia gent no especialitzada, qui s’encarrega de fer aquesta tasca, amb les limitacions que imposen els requeriments de la pròpia programació diària de l’emissora. A Ràdio 4 només hi ha una sola persona que s’encarrega de posar els àudios a la Web i a la vegada dinamitzar la Xarxa. Evidentment, és insuficient, cosa que contrasta amb la gran tasca que fan a RTVE.es (la Interactiva de RTVE), que disposen de tots els medis necessaris per fer una bona tasca de difusió per a totes les emissions fetes a Madrid i a TVE a Barcelona. Com deia aquí només disposem d’una sola persona, que està set hores dedicada a fer aquesta feina (excepte quan està de vacances que no hi ha ningú per fer-la, com ha succeït aquests nadals) i del voluntarisme de les gents que formen cadascun dels programes de Ràdio 4. L’existència d’aquests, podria donar encara una xifra més alta de seguidors al Twitter i per la qual cosa, aquesta audiència efectiva podria pujar molt més (però d’això no en tenim dades per la qual cosa no especularé).

Les proves son evidents. A Ràdio 4 li “roben” a les enquestes, aproximadament, cent mil oients diaris, si ens cenyim a aquests paràmetres de relació entre oients i els seguidors actius al Twitter.

Qui?   Un misteri?

Cap ni un. Els interessos, tant de les emissores comercials, grans partícips econòmics de l’AIMC (Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación),  que elaboren l’EGM i formada pels grans medis de comunicació, de la que també forma part RTVE (malgrat que va estar fora durant una temporada per desavinences amb els seus criteris estadístics), i també per la pròpia RTVE, que li interessa tenir més audiència a RNE a Catalunya, la antiga Ràdio 1, que a Ràdio 4, fan que els 100.000 oients, es perdin en preguntes ambigües i que donen motiu de confusió, a l’hora de comptabilitzar-los.

Una prova evident, l’emissió conjunta dels informatius principals que simultàniament s’emeten per RNE, Ràdio 4 i Ràdio 5, malgrat es facin pel mateix equip d’informatius que fan Ràdio 4, es comptabilitzen a RNE.

L’audiència dels 515.000 oients al que feia referència a l’inici, es va aconseguir amb la marca pròpia de “Ràdio 4” i no amb la marca diluïda dins de la de RNE. Les unitats mòbils del 1988 anaven retolades amb el logotip de Ràdio 4, no com les d’ara que només mostren el logotip de RNE i amb la Xarxa d’Emissores Municipals, que aleshores no estava organitzada com ara, emetent part de la programació de Ràdio 4.

Malgrat tot, aquí estem, entre 10.000 ó 118.000 oients o més. Lluitant com cada dia per fer una ràdio de qualitat, pública i intentant ser imparcials per oferir la màxima equanimitat tant en les informacions polítiques, socials, culturals i de serveis que donem, com en el servei que oferim a una audiència que ens segueix des de fa més de 37 anys a Ràdio 4: La Primera en Català. La ràdio de tots que segueix més viva que mai. Si més no al cor de tots nosaltres i per a tots vosaltres.