L'enrariment en la credibilitat de la política actual aboca a situacions realment paradoxals. Per una banda un PSC que ha perdut el camí dels seus fundadors, essencialment el de Pallach i una Esquerra Republicana catalana obligada a pactar amb la dreta per objectius de consolidació d'una realitat d'escissió que avança gràcies (o per culpa, segons qui ho digui), de la greu crisi econòmica i dels perduts valors socials, cap a la creació d'un nou estat propi dins d'Europa. I per altra la dicotomia de que, o cerquem de nou l'estat del benestar, desfent-nos del llastre que està suposant el resoldre els problemes del capital, representat en l'actual model capitalista, bancari i especulatiu, o ens afegim a continuar el joc dels ajustaments irracionals que ens estan aportant a l'empobriment del Poble a nivells dels anys 60.
L'única resposta està en nosaltres: Les esquerres han de mostrar un front comú per sortir-ne. Una assignatura pendent que ens fa repetidors després de molts i molts anys d'exàmens de final de curs.
Hi ha que canviar això. La proposta de la "Nova Esquerra Catalana", no és brèvola. No demanen militants. No demanen fanàtics. Demanen que les esquerres, les gens de les esquerres, s'uneixin per promulgar una "Constitució Catalana" i a partir d'aquí, l'esdevenir ens dirà cap on anar.
Ni Oriol Junqueras, ni Joan Herrera, ni David Fernàndez estan allunats de l'objectiu social que persegueixen, aleshores, perquè no aprofitar aquesta oportunitat única?
"La cadira", l'únic escull, sembla que els fa a tots més poderosos a la vegada que més febles, ja que depenen del model polític actual, empobrit per la corrupció, per la seducció del poder i per una "Llei de Partits" i una "Llei Electoral" que afavoreix als més poderosos, com no.
Em fa gràcia sentir al Pere Navarro, enutjat perquè ell no ha estat escollit com a Cap de l'Oposició, quan el seu partit, incloent-se dins del PSOE, no ha volgut canviar mai la Llei Electoral. Això es diu provar la teva pròpia medicina.
Què cal doncs? Si alguna persona té una resposta que sigui capaç d'aportar la llum, benvinguda sigui al projecte de la construcció de la "Nova Catalunya" del Segle XXI.
Ni rancúnies, ni idees insolidàries, ni peregrines. Només "Construcció" d'un país del que em perdut la nostra credibilitat, gràcies als que hem escollit per dirigir-nos... fins ara.
Ramon Fornós.
