24 de des. 2012

UN CONTRACTE PROGRAMA PER A TOTHOM

Per Oriol Junqueras

NOTA DEL BLOGGER: M'he permès transcriure l'article de l'Oriol Junqueras on explica a grans trets l'acord de governabilitat, ja que no tots hi heu tingut accés. RF.

Les grans línies de l'acord per a la transició nacional i d'estabilitat parlamentària entre CiU i Esquerra Republicana estan definides: celebrar una consulta sobre la independència en els pròxims dos anys i aplicar, en tot el que sigui competència del govern de Catalunya, les polítiques d'ingressos i despesa més justes i eficaces possibles, demanant un esforç addicional als sectors que encara el poden fer i invertint els recursos recaptats en els sectors que més ho necessiten i en els que més poden contribuir a millorar la situació econòmica.

Aquest acord obre una oportunitat única per canviar el rumb de la història. Ens disposem a afrontar un repte gegantí, apassionant. Aquest país nostre, de tots -parlin la llengua que parlin i hagin nascut on hagin nascut-, ha decidit que vol decidir. Tan senzill com això i alhora tan difícil d'acceptar per a aquells que es neguen a reconèixer la societat catalana com a subjecte de drets. No ens ho posaran fàcil. L'estat espanyol, amb tots els seus ressorts jurídics, administratius, mediàtics i econòmics, intensificarà la seva ofensiva contra el nostre país. En rigor, res de nou a l'horitzó. Aquest és un estat que sempre ens ha anat a la contra, sempre. Els catalans no és que estem desposseïts d'estat -que també-, el gran problema és que en patim un que juga sistemàticament contra els interessos de la nostra gent. I aquesta no és només una responsabilitat de la dreta que representa el PP. També hi participa el PSOE, cada dia amb més atreviment i menys ambigüitat.

Obrir l'acord

Per això aquest acord cal que s'enforteixi a mesura que l'anem bastint cada dia i, de fet -com també expressava en el seu discurs d'investidura el president de la Generalitat, Artur Mas-, hi ha una voluntat explícita de les dues parts per obrir aquest acord a tot el Parlament i al conjunt de la societat catalana. De fet, tenim la ferma voluntat de proposar al conjunt de la nostra societat un contracte programa, un compromís conjunt que ens permeti dibuixar uns horitzons comuns de futur. No en fem prou amb CiU i ERC. Volem sumar-hi ICV i la CUP. Com també ens agradaria comptar-hi el PSC. De fet, al PSC no li estem demanant que sigui independentista, només els demanem que siguin demòcrates i que posin els interessos dels ciutadans catalans per damunt de la seva lleialtat al PSOE. Més encara, no n'hi ha prou amb el concurs dels principals partits polítics. Volem sumar-hi els sindicats, els empresaris, els autònoms, els col·legis professionals, el món intel·lectual i acadèmic, absolutament tothom que vulgui enfortir la nostra societat -aquella que alguns malden per separar, som un sol poble!-, sumar i assumir que els catalans hem de ser els protagonistes del nostre futur i destí.

Cap al creixement

Així, entenem que caldria vincular la recuperació dels ingressos fiscals que es produeixin en el futur a polítiques i inversions concretes que permetin ampliar la despesa i la inversió pública, que permetin defensar, millorar i ampliar l'estat del benestar, que permetin fer polítiques actives pel creixement econòmic i per la promoció de l'ocupació i que al mateix temps permetin revertir bona part de les retallades que s'han aplicat fins ara.

La recuperació dels ingressos globals de la Generalitat de Catalunya es pot produir per diverses causes que, de fet, es poden produir de manera simultània. Sigui perquè el govern espanyol paga una part o la totalitat del que ens deu als catalans i que tot i estar pressupostat per llei no paga, sigui perquè les institucions catalanes assumeixen el control de tots els impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, sigui perquè la reactivació de l'economia internacional també arrossega la nostra pròpia economia, és evident que en els propers mesos hem de ser capaços d'augmentar els recursos de què disposem per fer front a la crisi.

Més confiança 

Molts dels nostres conciutadans fa molt de temps que no troben feina, alguns d'ells fa poc que l'han perdut, d'altres tenen por de perdre-la en els propers dies, d'altres han d'afrontar situacions difícils dins del seu entorn familiar, en l'àmbit de les escoles dels seus fills o en l'àmbit de la salut. Aquestes persones segur que donaran valor a la construcció d'aquests elements de confiança -en un moment en què la confiança i la certesa respecte al futur econòmic són un bé malauradament escàs-, així com posen una part de les seves esperances en la feina que entre tots plegats intentarem fer. Totes elles mereixen i necessiten saber que farem tot el possible per construir aquests grans acords i que els compromisos de vinculació de la recuperació dels ingressos del nostre govern en polítiques de defensa, millora i ampliació de l'estat del benestar, de reactivació de la nostra economia i de promoció de l'ocupació seran mereixedors de la dedicació, de l'esforç i de la constància dels representants dels ciutadans de Catalunya.

Oriol Junqueras, 24 de Desembre de 2012.

Vídeo del Discurs del Debat d'Investidura

Tot seguit podeu veure el discurs d'Oriol Junqueras al debat d'investidura del President de la Generalitat el passat 21 de desembre de 2012:
Discurs al Parlament d'Oriol Junqueras

6 de des. 2012

LA CONSTITUCIÓ DEL 1978

Una Constitució creada al post-franquisme, per cobrir una transició sense que els d'abans s'emprenyessin, mai pot recollir l'estat de l'actual societat moderna, amb totes les seves influències i diferents territorialitats nacionals.

Si Europa hagués avançat en la seva integració política, ara no estaríem parlant d'això. Estaríem parlant d'un Estat Federal Europeu, amb totes les nacions reals que la integren i no només les que han sotmès a altres pobles mitjançant la força o aliances vergonyoses.

Malauradament "altres poders" controlen els destins de les nostres nacions, tant justes i representatives com l'espanyola, o la catalana, o la basca.

La Constitució, com està, ja només representa als polítics que la van fer però no a la Societat, ja que la majoria de la població actual no tenien ni l'edat per votar-la.

Com deia avui Cayo Lara, al mateix Senat espanyol: "Avui no tenim res a celebrar amb respecte la Constitució espanyola. Els que si tenen probablement quelcom a celebrar respecte a la Constitució son el banquers, els especuladors financers i els grans defraudadors."

És paper mullat que genera injustícies a dojo, malgrat els del PP es capfiquin en defensar-la com quelcom super-modern i vàlid per la Societat actual.

Aquest 34è aniversari, no és una celebració, sembla més be un funeral per a molts dels que pateixen l'actual situació i la desafecció identitària.