7 de des. 2011

CORATGE


Aquest és un dels texts més difícils per a mi, ja que ens acaba de deixar la meva estimada cunyada, la nostra estimada Montse, després de 9 anys d’una lluita interminable, esgotadora i segurament dolorosa, malgrat ella mai ens ho digués.
Per què el títol de Coratge, que amb la meva companya comentaven, fa un parell de nits, quan ja sabíem el final de tot plegat, doncs perquè després dels més dels molts anys per aquest món, mai havia vist una persona amb el seu coratge per enfrontar-se a la malaltia i per lluitar pels seus fills.
Sempre és molt trist recordar els darrers moments d’una persona estimada, per això aniré molt més enllà i només recordaré els grans moments viscuts entre nosaltres, que varen ser quasi tots.
La Montse va ser una dona engrescadora, animada, divertida, lluitadora, dura, metòdica, esbojarrada, en el sentit més positiu de la paraula i sobretot encisadora, que ens va captar a tots. Quan es va assabentar de la seva malaltia, malauradament en un moment molt feliç de la seva vida, el naixement del seu fill petit, el Pol, va decidir una lluita acarnissada perquè els seus fills poguessin recordar-la i els hi pogués transmetre el seu llegat en el record de les seves vivències. En definitiva estem davant d’una persona anònima, com tots nosaltres, que ha lluitat de forma heroica pels seus fills. Una mare coratge, com moltes, però la nostra i definitiva Montse, que ens deixa un gran buit, però també una gran pau interior, al veure que la seva lluita no ha estat fútil, al veure que ha deixat de patir.
Molts anys d’imatges, d’alegries i de records. El naixement de la seva filla, la Carla, la meva estimada neboda, ara ja feta tota una doneta. El naixement del Pol, ara fet tot un futbolista seguidor del Sabadell i del seu Barça, una meravella de noi. Les vacances plegats a Menorca, a la Costa Brava i a tants altres llocs. Les festes d’aniversari, sempre amb detalls fets a ma amb el seu toc personal. Els nadals. Les festes... En definitiva, anys i anys de records molt positius, que mai deixaran d’estar presents dins de la nostra memòria, dins del nostre cor.
Per sempre i fins sempre estimada Montse.

2 comentaris:

  1. Molt sentit, aquest text. M'agrada, tot i que entristeix que hagi passat.

    ResponElimina
  2. Una vida amb amor i coratge i una mort alliberadora esperant no repetir els suscesius neixanents i morts la condicio humana es aixi...Una abraçada a tots.Coratge!!!

    ResponElimina

T'agrairia molt el teu comentari. Això m'ajuda a millorar i a cercar temes que puguin ser d'interès comú. Moltes gràcies.