Aquest és un dels texts més difícils per a mi,
ja que ens acaba de deixar la meva estimada cunyada, la nostra estimada Montse,
després de 9 anys d’una lluita interminable, esgotadora i segurament dolorosa,
malgrat ella mai ens ho digués.
Per què el títol de Coratge, que amb la meva companya comentaven, fa un parell de nits, quan ja sabíem el final de tot plegat, doncs perquè
després dels més dels molts anys per aquest món, mai havia vist una persona amb
el seu coratge per enfrontar-se a la malaltia i per lluitar pels seus fills.
Sempre és molt trist recordar els darrers
moments d’una persona estimada, per això aniré molt més enllà i només recordaré els
grans moments viscuts entre nosaltres, que varen ser quasi tots.
La Montse va ser una dona engrescadora,
animada, divertida, lluitadora, dura, metòdica, esbojarrada, en el sentit més
positiu de la paraula i sobretot encisadora, que ens va captar a tots. Quan es
va assabentar de la seva malaltia, malauradament en un moment molt feliç de la
seva vida, el naixement del seu fill petit, el Pol, va decidir una lluita
acarnissada perquè els seus fills poguessin recordar-la i els hi pogués transmetre el seu llegat
en el record de les seves vivències. En definitiva estem davant d’una persona
anònima, com tots nosaltres, que ha lluitat de forma heroica pels seus fills.
Una mare coratge, com moltes, però la nostra i definitiva Montse, que ens deixa
un gran buit, però també una gran pau interior, al veure que la seva lluita no
ha estat fútil, al veure que ha deixat de patir.
Molts anys d’imatges, d’alegries i de records.
El naixement de la seva filla, la Carla, la meva estimada neboda, ara ja feta tota una doneta. El naixement del
Pol, ara fet tot un futbolista seguidor del Sabadell i del seu Barça, una meravella de noi. Les
vacances plegats a Menorca, a la Costa Brava i a tants altres llocs. Les festes
d’aniversari, sempre amb detalls fets a ma amb el seu toc personal. Els nadals.
Les festes... En definitiva, anys i anys de records molt positius, que mai deixaran
d’estar presents dins de la nostra memòria, dins del nostre cor.
Per sempre i
fins sempre estimada Montse.
Molt sentit, aquest text. M'agrada, tot i que entristeix que hagi passat.
ResponEliminaUna vida amb amor i coratge i una mort alliberadora esperant no repetir els suscesius neixanents i morts la condicio humana es aixi...Una abraçada a tots.Coratge!!!
ResponElimina